CIPO és una entitat amb una tasca social que és fonamental per la inserció sociolaboral de persones amb discapacitat intel·lectual o amb trastorns mentals.

El fet d’implementar-hi una moneda solidària tindria una una missió o funció molt específica ja que serviria perfectament com a eina pedagògica per les persones que hi treballen i així poder aprendre l’ús d’una moneda fora de l’àmbit de la entitat.

Per tal de tenir una visió de si realment és interessant o no aquesta implementació, he creat la següent matriu DAFO (Debilitats, Amenaces, Fortaleses, Oportunitats):

PUNTS NEGATIUS

Debilitats:

Donada les característiques dels usuaris de la moneda, el sistema ha de ser el més senzill i fàcil per entendre’n el seu us.

La gestió d’una moneda d’aquestes característiques requereix d’una estructura interna per tal de poder gestionar el banc de temps o la plataforma de la pròpia moneda.

Cal plantejar-se la probabilitat que aquest tipus d’eines ajudin a fomentar o no l’autonomia dels usuaris o pel contrari provoquin un entorn massa protegit i tancat dins l’entorn de l’entitat, ja que si la moneda només funciona dins l’entitat pot ajudar a que els usuaris de la mateixa aprenguin a fer-la servir però és possible que es crei una limitació de coneixements del sistema econòmic real i estandaritzat.

Un plantejament sobre aquest aspecte seria aconseguir que la moneda no només sigui una eina formativa, si no que també ajudi als usuaris a enfrontar-se a situacions reals fora de l’àmbit de CIPO.

Amenaces:

Caldria revisar molt meticulosament que aquest ús de moneda solidària no afecti de cap manera a possibles ajuts oficials cap a la societat o cap a les persones que en formen part.

Si es crea la moneda, s’ha d’assegurar que serviria per tothom i no només per persones de col·lectius vulnerables.

Si en algun moment hi ha alguna situació econòmica general desfavorable, pot provocar que la gent prefereixi tenir guardats els euros enlloc de la moneda social.

PUNTS POSITIUS

Fortaleses:

La moneda pot visibilitzar el valor del treball dels usuaris més enllà del mercat ordinari, creant un impacte social directe.

CIPO, al tenir diferents serveis integrats (jardineria, neteja, bugaderia, etc.) facilitaria l’intercanvi intern de la moneda entre les diferents seccions.

Oportunitats:

La creació de la moneda podria crear un vincle amb les entitats municipals de Sabadell com el propi Ajuntament.

Es podria fer publicitat d’aquesta moneda per tal que els ciutadans puguin usar-la per donar suport als projectes de CIPO.

Aquesta moneda serviria com a instructora de control de valors i diners pels usuaris de l’entitat.

Com es pot comprovar amb aquesta DAFO, la creació d’una moneda social dins de l’estructura de CIPO, podria ser una molt bona oportunitat pels treballadors i també per la pròpia entitat, ja que aconseguirien més renom dins l’àmbit social i econòmic de Sabadell i extensible a la resta de la comarca.

Recomanaria a CIPO que si aquesta proposta finalment es duu a terme, procurin fer que el format de la moneda sigui molt fàcil d’entendre com ara colors o formes diferents per cada ús que se li vulgui donar, d’aquesta manera els usuaris podrien identificar molt fàcilment l’ús que se li vol donar.

La faria servir en un principi per poder fer intercanvis de serveis dins de la pròpia entitat com ara bescanviar un taller de cuina per un servei de bugaderia i després anar ampliant el seu us.

 

 

 

 

 

 

 

FONTS CONSULTADES

ADBdT (s.d.) consultada el 10/04/2026 [pàgina web] https://adbdt.org/ca/uneix-te-a-un-banc-de-temps/

Corrons, A. (2026, abril 7). Webinar: La importància de les monedes complementàries (i locals) en el desenvolupament dels territoris [vídeo disponible per a usuaris i alumnes UOC]. https://aula.uoc.edu/courses/77083/pages/webinar-la-importancia-de-les-monedes-complementaries-i-locals-en-el-desenvolupament-dels-territoris-2?module_item_id=3003991 

Corrons, A. (2015). Monedas complementarias en pro de la sostenibilidad y el desarrollo: Enfoque panárquico [Treball d’investigació]. Slideshare. Consultat feta el 10 de abril de 2026, a https://es.slideshare.net/slideshow/corrons-af-2015-monedas-complementarias-en-pro-de-la-sostenibilidad-y-el-desarrollo-enfoque-panrquico/44629476 

CIPO SCCL (s.d.) consultada el 10/04/2026 [pàgina web oficial] https://cipo.cat/

IA CONSULTADA

He fet servir la IA Gemini de Google per comprovar l’ortografia i contingut amb el prompt: “fes la correcció ortogràfica del text del document adjunt i verifica que el contingut sigui coherent amb la realitat d’una anàlisi DAFO”

He usat la IA ChatGPT per crear el gràfic del contingut del DAFO amb el prompt: “genera un gràfic DAFO visual segons el contingut del document adjunt”

 

Feedbacks rebuts:

Comentari de la Verònica García Valverde:

Gràcies per la teva anàlisi, César! Crec que la idea de la moneda com a eina pedagògica és molt encertada perquè encaixa molt amb el perfil de CIPO.

A mi m’ha fet pensar en un altre aspecte: fins a quin punt aquest tipus d’eines poden ajudar realment a fomentar l’autonomia dels usuaris o, al contrari, poden acabar generant un entorn massa protegit.

És a dir, si la moneda només funciona dins de l’entitat o en un entorn molt controlat, potser ajuda a aprendre, però també podria limitar el contacte amb el funcionament real del sistema econòmic. I, tenint en compte que un dels objectius de CIPO és la inserció sociolaboral, em pregunto si això podria ser un límit.

Potser el repte seria trobar una manera que aquesta eina no només sigui formativa, sinó que també ajudi a fer aquest pas cap a fora, cap a situacions més reals. Crec que aquest equilibri podria ser clau en un cas com aquest.

També em fa pensar en quin paper podrien tenir les famílies o l’entorn proper en aquest procés. És a dir, si aquesta eina es podria utilitzar també fora de l’entitat, potser ajudaria a fer més real aquest aprenentatge.

Comentari de l’Anna Vilamú Carbonell

Gràcies per la teva aportació sobre CIPO. Has plasmat perfectament el potencial pedagògic d’una moneda solidària com a eina d’aprenentatge per a persones amb discapacitat intel·lectual o trastorns mentals. És un enfocament molt específic que m’ha resultat valuós per aplicar en el meu cas d’estudi, AMPANS, una ESS que també treballa per a la inclusió de persones amb discapacitat i altres col·lectius en risc d’exclusió. 

En la meva anàlisi em qüestionava si les necessitats d’accessibilitat dels usuaris podrien ser un condicionant en la incorporació d’un sistema de moneda social local, però llegint la teva proposta d’emprar un format de moneda que resulti fàcil d’entendre a partir de codis de colors o formes en funció dels usos per tal que els usuaris la puguin identificar fàcilment, crec que seria una bona via per sortejar aquesta debilitat.  

Malgrat no tractar-se de projectes del tot similars, perquè en el cas de CIPO es proposa la moneda per a intercanvis de serveis en l’àmbit intern, mentre que en AMPANS se centraria en la seva activitat en la seva xarxa territorial, el perfil de stakeholders sí que ho són; per tant, podria implementar-se de forma satisfactòria adaptant la proposa al perfil operacional de cada ESS. 

En l’àmbit funcional, coincideixo amb l’aportació que t’ha fet la Verònica. Crec que si la moneda social només funciona internament, pot limitar el contacte amb el sistema econòmic real i frenar la inserció sociolaboral dels usuaris, fet que aniria en contra de la missió de l’organització, potser caldria replantejar la funcionalitat de la moneda en aquest cas, creus que seria viable?